Casa de Nassau

Casa de Nassau

Dades
Tipus	casa noble dinastia
Història
Fundador	Dudo-Enric de Laurenburg
Format per	Casa d'Orange-Nassau House of Nassau-Hadamar (1303-1394) (en) House of Nassau-Idstein (en) House of Nassau-Beilstein (1343-1561) (en) House of Nassau-Siegen (1303-1607) (en) House of Nassau-Dillenburg (1303-1328) (en) House of Nassau-Saarbrücken (1629-1723) (en) House of Nassau-Weilburg (1355-1605) (en) House of Nassau-Saarbrücken (1442-1574) (en) House of Nassau-Sonnenberg (en) House of Nassau-Wiesbaden-Idstein (en) House of Nassau-Siegen (1607-1623) (en)

La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany. S'anomena així per la senyoria associada al Castell de Nassau, localitzat a Nassau, avui a l'estat federal de Renània-Palatinat (Alemanya). Els senyors de Nassau eren originàriament anomenats "comtes de Nassau", posteriorment van ser elevats a "Prínceps comtes" (en alemany: gefürstete Grafen), o sigui, comtes que tenien concedit tots els privilegis legals i aristocràtics d'un príncep.

Aviat la dinastia es va dividir en dues branques principals: la branca de Walram que va donar lloc posteriorment a l'emperador alemany Adolf, i la branca Otoniana, que va donar lloc posteriorment als Príncep d'Orange i els monarques dels Països Baixos.

Amb el final del Sacre Imperi Romanogermànic i les Guerres napoleòniques, la branca de Walram, que havia heretat o adquirit totes les terres ancestrals dels Nassau, es va proclamar, amb el permís del Congrés de Viena, "Ducs de Nassau", formant l'estat independent de Nassau, amb la seva capital a Wiesbaden. Avui en dia aquest territori s'ubica principalment a l'estat federal de Hessen i parcialment en l'estat veí de Renània-Palatinat. Al 1866, el Ducat va ser annexionat per Prússia, després de la Guerra Austroprussiana, degut a ser un aliat d'Àustria. Posteriorment el territori va ser incorporat a la nova província prussiana de Hessen-Nassau.

Avui en dia a Alemanya, el terme Nassau, és utilitzat com a nom d'una regió geogràfica, històrica i cultural, però ja no té gaire significat polític.

Tots els monarques holandesos i luxemburguesos d'ençà el 1815 ha estat membres principals de la Casa de Nassau. Tanmateix, des del 1890 als Països Baixos, i des del 1912 a Luxemburg, les línies masculines dels hereus als dos trons s'han extingit, de manera que des de llavors, ha passat a la línia femenina de la Casa de Nassau.

Segons la tradició alemanya, el nom familiar és heretat únicament per la línia masculina de successió. La Casa de Nassau, amb aquesta perspectiva alemanya, s'hauria d'haver extingit al 1985.^[1] Malgrat això, tant les tradicions monàrquiques, legislacions i regles constitucionals en aquest assumpte dels Països Baixos i Luxemburg, difereixen de la tradició alemanya. És per això ambdós països no consideren la Casa de Nassau extinta. El Gran Duc de Luxemburg encara utilitza "Duc de Nassau" com el seu títol secundari i és el pretendent a ser Cap de la Casa de Nassau (al ser el membre de rang superior dins de la branca més antiga), però no per posar qualsevol reclamació territorial per l'anterior Ducat de Nassau, que és ara part de la República Federal d'Alemanya.